dijous, de novembre 17, 2005

ELS PRESSUPOSTOS 2006: NI IL.LUSIONISME NI MIRACLES

Els pressupostos de 2005 ven ser els primers elaborats amb normalitat pel Govern de la Generalitat, però encara van estar molt condicionats per les mesures econòmiques de l’anterior govern de CiU, sobretot per l’important dèficit heretat, el volum de despesa aplaçada i el sistema de finançament anterior que condicionava molt el sostre de despesa i que no ha estat possible modificar fins ara.

Per això, malgrat la positiva evolució de l’economia catalana, els pressupostos de 2005 es van haver d’emmarcar en un context de contenció pressupostària.

En canvi ara, aquests pressupostos pel 2006, amb un 12% d’increment respecte als anteriors, ens permeten visualitzar més clarament la voluntat política d’aquest govern pel que fa a polítiques socials, educatives, d’inversió en infraestructures i en R+D+I.

Deixant de banda la guerra de xifres, que no serveix més que per confondre l’opinió pública i perquè cadascú porti l’aigua al seu molí i fugint també de l’il.lusionisme i l’oportunisme polític, el que és incontestable és el salt qualitatiu de l’esforç inversor d’aquest govern, que arribarà als 691 euros/habitant amb els pressupostos pel 2006, venint dels 669 i 405 euros/habitant de 2005 i 2004 respectivament i de tan sols els 365 euros/habitant del darrer pressupost de CiU.

I tot sense incrementar la pressió fiscal. Com s’aconsegueix això?, es preguntaran alguns que han sentit dir que l’esquerra no sap governar sense pujar els impostos. Doncs amb una bona administració dels recursos, amb una visió estratègica, i no només electoralista i a curt termini, de les inversions. Per això, en aquests pressupostos es limiten les despeses corrents (les relacionades amb els salaris dels funcionaris, el funcionament i manteniment de la maquinària administrativa), que augmenten menys que les despeses d’inversió, que són les relacionades amb els nous projectes que vol portar a terme el Govern.

A més d’aquest control sobre la despesa corrent, s’aconsegueix una significativa reducció de l’important dèficit heretat, reducció que s’ha anat acomplint des de 2004 seguint el propòsit del Govern d’arribar a un 0% de dèficit l’any 2008.

Pel que fa al contingut, les prioritats dels Pressupostos de 2006 s’adrecen al proveïment de serveis públics per incrementar el benestar social i la qualitat de vida, és a dir, a l’impuls de les polítiques socials, educatives i sanitàries, que es porten el 50% del pressupost; a la millora de les condicions de competitivitat i al desenvolupament de les infraestructures necessàries per aconseguir un país territorialment equilibrat i ambientalment sostenible.

Tot això es concreta, p. ex., en un increment del 50% en la construcció de nous centres educatius (d’1½ a 2 escoles a la setmana) i en l’ampliació i millora de molts dels existents que, pel que fa al Camp de Tarragona, suposa actuacions a 30 municipis i 42 centres; en importants inversions en equipaments sanitaris d’atenció primària i hospitals, com son l’ampliació del CAP de Sant Pere i Sant Pau i els CAPs de Sant Salvador i de la Canonja a Tarragona, el CAP de Salou, el de Bellvei i l’hospital del Vendrell, a més de la reducció de les llistes d’espera.

Pel que fa a l’atenció a la infància i a la gent gran, cal mencionar la construcció d’una residència per a gent gran i una altra per a disminuïts psíquics a Reus, les obres d’adequació de la residència infantil i de la residència per a gent gran a Tarragona i de la residència per a gent gran de Montblanc.

Cal destacar també la construcció del Casal Cívic de Camp Clar, que els socialistes portem més de 10 anys reclamant i que ha hagut d’esperar un govern amb sensibilitat social com l’actual, que suma aquest centre al projecte d’actuació integral ja aprovat, en el marc de la Llei de barris, tant en Camp Clar com en el barri del Carme de Reus.

L’autovia Reus-Alcover, la presó de Mas d’Enric i la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Reus són altres de les infraestructures i equipaments previstes, junt amb el desplegament del pla d’equipaments culturals i de biblioteques públiques, els programes de foments de la R+D+I, la definició i creació de la Xarxa de Centres Tecnològics (a Tarragona, Reus, Vila-seca, Falset) i de difusió tecnològica, el Pla director d’Infraestructures de Telecomunicacions (que contempla, entre altres accions, la implantació de 1.100 Km de xarxa troncal de fibra òptica a 74 municipis) i el finançament de moltes altres actuacions previstes a l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana.

La llista seria molt llarga si hagués de ser exhaustiva, però l’important de les inversions previstes en els pressupostos, a més de la seva coherència amb els objectius del govern i les necessitats del país, és que el seu finançament estigui garantit –com és el cas d’aquests pressupostos i dels anteriors presentats pel govern tripartit- i que, per tant, el seu grau d’execució s’aproximi al 100% sense necessitat de desplaçaments de la despesa o altres mecanismes d’enginyeria financera als quals ens tenia tan acostumats el govern de CiU.