Teresa Carrera

dijous, de novembre 17, 2005

ELS PRESSUPOSTOS 2006: NI IL.LUSIONISME NI MIRACLES

Els pressupostos de 2005 ven ser els primers elaborats amb normalitat pel Govern de la Generalitat, però encara van estar molt condicionats per les mesures econòmiques de l’anterior govern de CiU, sobretot per l’important dèficit heretat, el volum de despesa aplaçada i el sistema de finançament anterior que condicionava molt el sostre de despesa i que no ha estat possible modificar fins ara.

Per això, malgrat la positiva evolució de l’economia catalana, els pressupostos de 2005 es van haver d’emmarcar en un context de contenció pressupostària.

En canvi ara, aquests pressupostos pel 2006, amb un 12% d’increment respecte als anteriors, ens permeten visualitzar més clarament la voluntat política d’aquest govern pel que fa a polítiques socials, educatives, d’inversió en infraestructures i en R+D+I.

Deixant de banda la guerra de xifres, que no serveix més que per confondre l’opinió pública i perquè cadascú porti l’aigua al seu molí i fugint també de l’il.lusionisme i l’oportunisme polític, el que és incontestable és el salt qualitatiu de l’esforç inversor d’aquest govern, que arribarà als 691 euros/habitant amb els pressupostos pel 2006, venint dels 669 i 405 euros/habitant de 2005 i 2004 respectivament i de tan sols els 365 euros/habitant del darrer pressupost de CiU.

I tot sense incrementar la pressió fiscal. Com s’aconsegueix això?, es preguntaran alguns que han sentit dir que l’esquerra no sap governar sense pujar els impostos. Doncs amb una bona administració dels recursos, amb una visió estratègica, i no només electoralista i a curt termini, de les inversions. Per això, en aquests pressupostos es limiten les despeses corrents (les relacionades amb els salaris dels funcionaris, el funcionament i manteniment de la maquinària administrativa), que augmenten menys que les despeses d’inversió, que són les relacionades amb els nous projectes que vol portar a terme el Govern.

A més d’aquest control sobre la despesa corrent, s’aconsegueix una significativa reducció de l’important dèficit heretat, reducció que s’ha anat acomplint des de 2004 seguint el propòsit del Govern d’arribar a un 0% de dèficit l’any 2008.

Pel que fa al contingut, les prioritats dels Pressupostos de 2006 s’adrecen al proveïment de serveis públics per incrementar el benestar social i la qualitat de vida, és a dir, a l’impuls de les polítiques socials, educatives i sanitàries, que es porten el 50% del pressupost; a la millora de les condicions de competitivitat i al desenvolupament de les infraestructures necessàries per aconseguir un país territorialment equilibrat i ambientalment sostenible.

Tot això es concreta, p. ex., en un increment del 50% en la construcció de nous centres educatius (d’1½ a 2 escoles a la setmana) i en l’ampliació i millora de molts dels existents que, pel que fa al Camp de Tarragona, suposa actuacions a 30 municipis i 42 centres; en importants inversions en equipaments sanitaris d’atenció primària i hospitals, com son l’ampliació del CAP de Sant Pere i Sant Pau i els CAPs de Sant Salvador i de la Canonja a Tarragona, el CAP de Salou, el de Bellvei i l’hospital del Vendrell, a més de la reducció de les llistes d’espera.

Pel que fa a l’atenció a la infància i a la gent gran, cal mencionar la construcció d’una residència per a gent gran i una altra per a disminuïts psíquics a Reus, les obres d’adequació de la residència infantil i de la residència per a gent gran a Tarragona i de la residència per a gent gran de Montblanc.

Cal destacar també la construcció del Casal Cívic de Camp Clar, que els socialistes portem més de 10 anys reclamant i que ha hagut d’esperar un govern amb sensibilitat social com l’actual, que suma aquest centre al projecte d’actuació integral ja aprovat, en el marc de la Llei de barris, tant en Camp Clar com en el barri del Carme de Reus.

L’autovia Reus-Alcover, la presó de Mas d’Enric i la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Reus són altres de les infraestructures i equipaments previstes, junt amb el desplegament del pla d’equipaments culturals i de biblioteques públiques, els programes de foments de la R+D+I, la definició i creació de la Xarxa de Centres Tecnològics (a Tarragona, Reus, Vila-seca, Falset) i de difusió tecnològica, el Pla director d’Infraestructures de Telecomunicacions (que contempla, entre altres accions, la implantació de 1.100 Km de xarxa troncal de fibra òptica a 74 municipis) i el finançament de moltes altres actuacions previstes a l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana.

La llista seria molt llarga si hagués de ser exhaustiva, però l’important de les inversions previstes en els pressupostos, a més de la seva coherència amb els objectius del govern i les necessitats del país, és que el seu finançament estigui garantit –com és el cas d’aquests pressupostos i dels anteriors presentats pel govern tripartit- i que, per tant, el seu grau d’execució s’aproximi al 100% sense necessitat de desplaçaments de la despesa o altres mecanismes d’enginyeria financera als quals ens tenia tan acostumats el govern de CiU.

dimecres, d’octubre 26, 2005

L’IES DE CAMP CLAR: UN BON AMFITRIÓ PER ALS PARLAMENTARIS

La setmana passada vaig acompanyar al president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, a una visita a l’IES Camp Clar, organitzada en el marc del programa “El Parlament a les aules”. Aquest programa que tot just han posat en marxa els serveis educatius del Parlament, té l’objectiu d’apropar la vida parlamentària a l’àmbit educatiu, a través de la presència dels parlamentaris en el procés d’elecció dels delegats dels alumnes que va culminar justament el dia de la nostra visita.

El president del Parlament i els diputats que l’acompanyaven van anar passant per les aules explicant la nostra tasca com a diputats, posant de relleu allò que té en comú la representativitat dels delegats estudiantils i la dels parlamentaris i responent a les preguntes dels alumnes.

L’experiència va ser summament enriquidora per a tots els que hi vàrem participar i, per a mi en particular, molt interessant i engrescadora. Vaig poder comprovar la quantitat de factors positius que poden trobar-se a un centre públic com l’IES de Camp Clar que, sense comptar amb cap dotació extraordinària de recursos, mostren un ambient i un dinamisme que per a sí voldrien molts centres pretesament d’èlit.

Em vaig trobar uns alumnes espontanis i disciplinats alhora que, més tímids els més joves, més agosarats els més grans, em van fer preguntes de tot tipus, es van interessar –com jo no hagués esperat- per l’Estatut, pel finançament, per l’enrenou muntat al voltant de la paraula nació i em van preguntar fins i tot pel 3%. També em van explicar els problemes i les necessitats que tenien i que pensaven traslladar als seus delegats. Vaig haver de passar per més aules de les previstes perquè algunes que no havien rebut la visita de cap parlamentari reclamaven la seva presència. Per a mi va ser un motiu d’orgull aquest interès, com crec que ho és per als seu professors tenir un alumnat tan desvetllat i motivat com el que jo vaig veure. Si més no, així m’ho van manifestar tan els professors com el director, mentre m’acompanyaven pels passadissos i m’ensenyaven el centre, mostrant-me tant les aules prefabricades com les obres d’ampliació de l’IES ja iniciades que permetran substituir-les.

Estic segura que el més determinant per aconseguir el bon ambient que vaig percebre és l’actitud de l’equip docent del centre, que es va mostrar orgullós i satisfet dels seus alumnes –en aquesta edat difícil per a l’educació pública obligatòria i amb prou diversitat ètnica i lingüística- i del seu centre, digne, però sense cap luxe, fins i tot amb algunes deficiències que espero es resolguin aviat.

Espero també que, tant els alumnes, com els professors i el director acompleixin la seva promesa de retornar-nos la visita al Parlament, on tindrem l’honor de fer-los aquesta vegada nosaltres d’amfitrions.